5. Avaluem

La metacognició és la capacitat de reflexionar sobre els nostres propis processos cognitius (memòria, raonament, etc.) i intervenir-hi deliberadament. En el context que ens ocupa, fa referència especialment a l'habilitat per analitzar i regular el propi aprenentatge (Ruiz, 2020).

La regulació metacognitiva inclou bàsicament 3 aspectes íntimament relacionats: 

  1. La planificació
  2. La monitorització
  3. L’avaluació de les tasques d’aprenentatge o de resolució de problemes


És necessari que tant els docents com els alumnes obtinguem una valoració sobre l'adequació de l'aprenentatge d'aquests últims. Per descomptat, tota aquesta seqüència didàctica des de la primera fase ja ens proporciona avaluacions informals; però atès que els docents tenim l'obligació d'avaluar i donar part dels resultats acadèmics, resulta pràctic comptar amb una fase explícita d'avaluació. Hauria de fer-se plantejant als alumnes activitats que siguin coherents amb les de les fases anterior i que estiguin dissenyades per a conèixer de veritat l'aprenentatge.

L'alumnat va rebent un feedback durant tot el procés, per això l'avaluació està al centre de tots els processos, donant-li la oportunitat de refer i millorar el producte final. 

I no és fins al final del repte que l'alumne reb una qualificació (numèrica) sobre la seva feina. És imprescindible que hi hagi una part de comprovació de l'assoliment individual, en el cas de que el repte s'hagi dut a terme en grup. Això es pot fer mitjançant converses individuals, tests i alres estratègies.

D'aquesta manera s'acompanya l'alumnat durant el seu procés d'aprenentatge i no se n'espera el mateix resultat a inici de curs, on tenen pocs coneixements, que al final. El nivell d'assoliment es comunica mitjançant un informe competencial on s'indica a l'alumnat què pot fer per millorar i se'ls comunica valoracions de l'equip docent. 

En els centres que s'aplica l'AF l'alumnat no té nota fins a final de curs ja que els diferents RA són avaluats en més d'un repte (no sempre) i sol quedar-se el nivell d'assoliment més gran que assoleixen durant el curs, que sol ser de cara a final d'aquest. 

COM CONCRETEM EL NIVELL D'ASSOLIMENT?

Podem tenir en compte el grau de pertinència, creativitat, transferència i autonomia, entre altres variables. S'agafen les mateixes orientacions del nou curriculum de l'ESO:

  1. Domini (8-10): Sap fer la tasca de forma autònoma, sense ajuda. Sap, a més, explicar-ho als altres. Justifica el procediment seguit i en coneix d’alternatius. Sap explicar per què no utilitza procediments alternatius.
  2. Emergent (5-7): Resolt la tasca i sap explicar el procediment seguit. L’ajuda del professorat i dels companys/es ajuda a millorar la tasca
  3. En procés (3-4): Ja resolt la tasca amb l’ajuda del professorat i dels companys i les companyes
  4. Nivell Inicial (1-2): No ho pot fer encara. S’inicia en un nou aprenentatge. Tots i totes passem per aquest nivell quan iniciem un aprenentatge


Hi ha diversos criteris que ens ajuden a classificar si l'aprenentatge ha estat profund, com ara:

  • Si ho pot explicar en les seves paraules 
  • Si pot posar exemples 
  • Si pot aplicar aquest coneixement per resoldre un problema o crear alguna cosa nova 
  • Si pot relacionar aquest concepte amb conceptes apresos abans 
  • Si només pot proposar preguntes pròpies sobre el tema 
  • Si pot representar allò que sap en una imatge o metàfora 
  • Si pot explicar què és important i fa connexions personals 
  • Si ho pot explicar a altres 
  • Si està confiat/da amb aquest coneixement