Què és l'avaluació formativa?

1. Conceptualització

Procés continu d’avaluació que té lloc durant l’ensenyament - aprenentatge (Agencia de Calidad de la Educación, 2017). 

Una prova d'avaluació actua de manera formativa en la mesura que és utilitzada per obtenir evidències sobre el nivell d'assoliment, sempre i quan aquestes evidències siguin interpretades i utilitzades per a prendre decisions sobre quines seran les següents passes més oportunes, o almenys millors fonamentades, per a continuar el procés d'aprenentatge (Dylan Wiliam, 2011).

John Hattie (2017) defineix l’avaluació formativa com la informació que obtenim el professorat i que permet “tancar l’escletxa” entre l’aprenentatge actual i l’aprenentatge objectiu d’un alumne/a. Aquesta informació promou la reflexió sobre el progrés realitzat i, d’aquesta manera, permet avançar cap a aquest criteri.

2. Carcterístiques

• El que detemina que una avaluació sigui formativa és allò que fem amb la informació que ens proporciona, i no l’avaluació en si mateixa. 
• Tant el professorat com l'alumnat poden donar una funció formativa a una activitat d’avaluació. 
• Si no hi ha presa de decisions que es tradueixen en canvis, no seria formativa.
• L’estudiant ha de poder contar amb noves oportunitats on aplicar aquests canvis.
• Una avaluació útil per aprendre ha de promoure l'autoavaluació i coavaluació. 
• La clau en tot procés d’avaluació és el feedback (retroalimentació).  Aquest feedback es pot donar de manera continua durant el desenvolupament dels diferents reptes o situacions d'aprenentatge, però depen de la voluntat de l'alumne per escoltar-lo. De manera que pot realitzar-se de manera periòdica per part del professorat o ens podem esperar a que sigui ell/a qui soliciti aquest retorn.
• Per poder autoavaluar-se es requereixen unes condicions que s'han d'integrar al procés d'aprenentatge

3. Avaluació Formativa vs Avaluació Sumativa (qualificadora)

En la següent imatge es caracteritza l'avaluació com a eina d'aprenentatge segons la Neus Sanmartí (2020):

Per entende millor les diferents formes d'avaluació, utilitzarem la metàfora de la sopa:

• L'avaluació formativa és aquella en que el professorat va acompanyant l'alumnat mitjançant propostes de millora durant el tot el projecte. En la metàfora, correspon a tots els moments en que el xef va tastant la sopa i fent petites modificacions (afegir sal, espècies, etc.)
• L'avaluació sumativa o qualificadora és aquella que no deixa marge per modificar el producte final. En la metàfora, equivaldria a la valoració del client un cop prova la sopa. 

4. Seqüència didàctica - Model 5 E

El model d’ensenyament 5E és un model constructivista basat en 5 fases: Engeguem, Explorem, Expliquem, Elaborate i Comuniquem.

Aquestes fases consisteixen a mobilitzar els coneixements previs dels alumnes; connectar les seves idees amb nous coneixements adquirits a través de la investigació i el descobriment; proporcionar explicacions formals d’aquells conceptes que serien difícils de descobrir intuïtivament; i facilitar oportunitats per demostrar els aprenentatges comprensius mitjançant la seva aplicació pràctica.

Cal una avaluació diagnòstica inicial. per poder plantejar el projecte desitjat

4.1. Engeguem

L'objectiu d'aquesta fase és captar l'interès dels alumnes, aconseguir que centrin la seva atenció en una situació, un fet, una demostració o un problema que engloba el contingut i les habilitats que formen l'objectiu de la lliçó. El docent ha de plantejar un problema o presentar un esdeveniment discrepant. Encara que amb freqüència sigui així, no és necessari dedicar una classe sencera per a la fase de motivació. Aquesta pot ser tan breu com una pregunta, una demostració o la presentació d'un esdeveniment actual. Per exemple pot proporcionar l'explicació d'un fenomen i preguntar com explicarien les causes d'aquest fenomen. L'essencial és que tingui un context significatiu i aconsegueixi fer reflexionar.

Cal una activació dels coneixements previs. 

Es pot fer, per exemple, una provocació inicial del repte, que com més vivencial sigui millor. Poden ser:

• Visites de professionals experts
• Xerrades d'exalumnat en actiu
• Experimentació
• Sortides, visites a centres, serveis...

També es poden utilitzar targetes amb preguntes pautades (organitzadors), que l'alumnat sense consultar els apunts pot intentar evocar records sobre els conceptes.  En el mateix format de targeta, també es poden utilitzar les Flash Cards

Els KPSI, Q-Sort o qüestionaris també són una bona eina. 

4.2. Explorem

L'objectiu és detectar què és necessari aprendre per poder donar resposta al repte plantejat. Es pot crear una conversa per obtenir idees de qüestions que s'han d'aprendre i exposar-les en un mapa inicial ("Què creieu que aprendrem?")

L'objectiu és que l'alumne contextualitzi i entengui la necessitat d'alló que els explicarem a continuació. 

L'alumnat participa en activitats que els proporcionin el temps i les oportunitats necessàries per a resoldre el conflicte cognitiu provocat en la fase anterior. Així, exploren la seva pròpia comprensió del contingut presentat en la fase inicial. Ha de dissenyar-se de manera que permeti la posterior introducció i descripció de conceptes i idees marcats com a objectius d'aprenentatge.

Podem utilitzar preguntes per organitzar la conversa

4.3. Expliquem

Aquesta fase consisteix a generar connexions a través de l'explicació. 

Hi ha diferents models per aconsguir que aquesta informació arribi de la millor manera a l'alumnat, per exemple, els 10 principis de Rosenshine:

Els conceptes, procediments i habilitats que van es van detectar com a necessaris s'exposen ara de manera clara i comprensible. 

És important iniciar les sessions amb una activació dels coneixements previs, utilitzant l'evocació de conceptes de sessió anterior. Estratègies:

• Dinàmiques cooperatives (Pujolàs i Lago):
  • Dinàmica policies (individual) i lladres (grupal)
  • Dinàmica 1-2-4
  • Dinàmica llapis al mig
• Utilitzar preguntes fontissa ( amb propostes de resposta errònies), per ajudar a detectar errors conceptuals que pugui tenir l'alumnat. És a dir les respostes errònies responen a conceptes incorrectes que s'han donat de manera habitual a l'aula. 
• Mapes conceptuals
  
• Tíquet de sortida, eina que permet un resum dels conceptes explicats, o dubtes que hagin pogut quedar pendents, en la sessió. Per exemple:
  
• Escriu tres coses que hagis après, dues que ja sabies i una que t'agradaria aprendre la propera classe.
• Escriu durant 1 minut el que has après
• Què he après, què no m'ha quedat clar

També és important detectar errades de comprensió i això es pot fer tornant al KPSI inicialment plantejat o bé mitjançant un examen formatiu, sense nota, per detectar errades que després es retorna i es comenta en l'aula.

4.4. Elaborem

En aquesta fase, l'alumnat s'involucra en experiències d'aprenentatge que expandeixen i enriqueixen els conceptes i idees desenvolupades en les etapes anteriors. És la fase d'aplicació del coneixement.

L'objectiu és facilitar la transferència a situacions noves però semblants a les plantejades fins a aquest moment. Implica la interacció entre els alumnes, entre el professor i els alumnes, i amb un altre recursos (textos, vídeos, etc.).

Consisteix en elaborar activitats o productes finals propis del perfil professional, complexes, i el més reals i pròximes al perfil. La fase es finalitza amb la presentació del producte final. 

1. Objectius: Què volem aconseguir amb aquest projecte?, RA
2. Descripció de la proposta
3. Aspectes dis i metodològics: com es durà a terme (en grup, individual)
4. Avaluació: quins són els critèris d'èxit (llista de comprovació), quins instruments d'avaluació s'utilitzaran per avaluar el projecte final.
5. Recursos: documentació que han de consultar per poder duur a terme el producte final. Es poden aportar exemples de propostes fetes anys anteriors o per experts (referències)

És important que les instruccións del repte siguin clares i l'alumnat les tingui disponibles en tot moment, ja sigui dins la fitxa d'activitat, en una llista de comprovació (criteris d'èxit) o en una base d'orientació. Se'ls pot facilitar models d'anteriors reptes perquè agafin idees. 

Les bases d'orientació són una seqüència ordenada d’accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Facilita:

• Organització.
• Orientació.
• Treball autònom.
• Revisió.
• Avaluació

Quan fem servir models anteriors cal que compartim múltiples models, evitar donar-ho tot mastegat, Ajustar el model a les necessitats de la classe i programar la retirada de models i bastides perquè puguin cometre errors i evitar la dependència.

És molt important planificar parades d'avituallament durant el procés d'elaboració dels productes finals on es proporcione feedback i es refaci o reoriente l'activitat. Aquest feedback pot ser realitzat pel professorat o mitjançant coavaluació entre iguals

4.5. Comuniquem

La capacitat comunicativa és un dels mitjans privilegiats que posseeix l'espècie humana per a la comprensió i expressió de la realitat.

A major desenvolupament del llenguatge, major serà la capacitat de l'individu per a construir conceptes, adquirir coneixements, elaborar significats... i, alhora, li serveix per a expressar-los més clarament i transmetre'ls eficaçment.

La capacitat comunicativa va més enllà de la mera comunicació. Es tracta del coneixement de les regles psicològiques, socials i lingüístiques que regeixen una cultura, per a usar el llenguatge apropiat, en funció de cada tipus de situacions.

En realitat la competència comunicativa fa referència a un conjunt d'habilitats que possibiliten un procés de comunicació satisfactori. Per a aconseguir aquest resultat, és substancial saber comportar-se i desembolicar-se de manera eficaç i adequada en una determinada comunitat de parla, perquè en cadascuna d'elles existeix un context soci-històric i cultural diferent, que fa que el sentit i la manera d'emprar el llenguatge també ho sigui.

5. Avaluem

La metacognició és la capacitat de reflexionar sobre els nostres propis processos cognitius (memòria, raonament, etc.) i intervenir-hi deliberadament. En el context que ens ocupa, fa referència especialment a l'habilitat per analitzar i regular el propi aprenentatge (Ruiz, 2020).

La regulació metacognitiva inclou bàsicament 3 aspectes íntimament relacionats: 

1. La planificació
2. La monitorització
3. L’avaluació de les tasques d’aprenentatge o de resolució de problemes

És necessari que tant els docents com els alumnes obtinguem una valoració sobre l'adequació de l'aprenentatge d'aquests últims. Per descomptat, tota aquesta seqüència didàctica des de la primera fase ja ens proporciona avaluacions informals; però atès que els docents tenim l'obligació d'avaluar i donar part dels resultats acadèmics, resulta pràctic comptar amb una fase explícita d'avaluació. Hauria de fer-se plantejant als alumnes activitats que siguin coherents amb les de les fases anterior i que estiguin dissenyades per a conèixer de veritat l'aprenentatge.

L'alumnat va rebent un feedback durant tot el procés, per això l'avaluació està al centre de tots els processos, donant-li la oportunitat de refer i millorar el producte final. 

I no és fins al final del repte que l'alumne reb una qualificació (numèrica) sobre la seva feina. És imprescindible que hi hagi una part de comprovació de l'assoliment individual, en el cas de que el repte s'hagi dut a terme en grup. Això es pot fer mitjançant converses individuals, tests i alres estratègies.

D'aquesta manera s'acompanya l'alumnat durant el seu procés d'aprenentatge i no se n'espera el mateix resultat a inici de curs, on tenen pocs coneixements, que al final. El nivell d'assoliment es comunica mitjançant un informe competencial on s'indica a l'alumnat què pot fer per millorar i se'ls comunica valoracions de l'equip docent. 

En els centres que s'aplica l'AF l'alumnat no té nota fins a final de curs ja que els diferents RA són avaluats en més d'un repte (no sempre) i sol quedar-se el nivell d'assoliment més gran que assoleixen durant el curs, que sol ser de cara a final d'aquest. 

COM CONCRETEM EL NIVELL D'ASSOLIMENT?

Podem tenir en compte el grau de pertinència, creativitat, transferència i autonomia, entre altres variables. S'agafen les mateixes orientacions del nou curriculum de l'ESO:

1. Domini (8-10): Sap fer la tasca de forma autònoma, sense ajuda. Sap, a més, explicar-ho als altres. Justifica el procediment seguit i en coneix d’alternatius. Sap explicar per què no utilitza procediments alternatius.
   
2. Emergent (5-7): Resolt la tasca i sap explicar el procediment seguit. L’ajuda del professorat i dels companys/es ajuda a millorar la tasca
3. En procés (3-4): Ja resolt la tasca amb l’ajuda del professorat i dels companys i les companyes
   
4. Nivell Inicial (1-2): No ho pot fer encara. S’inicia en un nou aprenentatge. Tots i totes passem per aquest nivell quan iniciem un aprenentatge
   

Hi ha diversos criteris que ens ajuden a classificar si l'aprenentatge ha estat profund, com ara:

• Si ho pot explicar en les seves paraules 
• Si pot posar exemples 
• Si pot aplicar aquest coneixement per resoldre un problema o crear alguna cosa nova 
• Si pot relacionar aquest concepte amb conceptes apresos abans 
• Si només pot proposar preguntes pròpies sobre el tema 
• Si pot representar allò que sap en una imatge o metàfora 
• Si pot explicar què és important i fa connexions personals 
• Si ho pot explicar a altres 
• Si està confiat/da amb aquest coneixement